Sant Jordi, llibres i ràdio

A Sarrià de Ter no hi ha cap llibreria, des que va tancar la llibreria i papereria "Paper Viu", ja fa alguns anys. Això no vol dir que no es puguin comprar llibres al municipi, en alguns establiments, com en un supermercat o un estanc, se'n venen, però ja sabem que no és exactament el mateix: una llibreria és quelcom més que un punt de venda.

A Sarrià de Ter no hi ha cap llibreria, però avui, diada de Sant Jordi, podreu comprar-hi llibres, llibres per a regalar o per a regalar-vos, i els podreu comprar a la parada de llibres de l'Associació Cultural Ona Sarrià, en col·laboració amb les llibreries Cal Mot i Llibreria 22, que podreu trobar a la plaça Catalunya de Sarrià de Ter, davant de la Biblioteca Emília Xargay.

Avui la Biblioteca Emília Xargay i la plaça Catalunya seran el centre neuràlgic de la celebració de la diada de Sant Jordi a Sarrià de Ter; a banda de la parada de llibres nous d'Ona Sarrià, també ni podreu trobar una parada de llibres de segona mà en benefici de la Fundació Els Joncs, venda de roses, una parada de la Fira del Conte de Medinyà i fins i tot un taller de roses comestibles.

I a la tarda, moltes més activitats (recomanacions literàries, signatura de llibres, l'hora del conte, lliurament de premis literaris, xocolatada, sardanes...) i també un programa especial de Ràdio Sarrià, amb entrevistes, llegendes, dites catalanes, recomanacions de llibres de les persones col·laboradores i fins i tot música en directe!

I és que Ràdio Sarrià, la nostra renovada i coral emissora municipal, aquest Sant Jordi surt al carrer per escoltar-te, per ser de nou la teva veu!

Per Sant Jordi, tres premis i un llibre

Dos anys després Sant Jordi torna a caure entre setmana, que és com més ens agrada als catalans celebrar aquesta diada tan nostrada.

Això vol dir, entre moltes altres coses, que a Plataforma Educativa podrem tornar a celebrar l'acte de lliurament dels Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras el mateix dia de Sant Jordi, fent-los de nou al barri vell de Girona, quatre anys després.

L'any passat, després de tres anys fent-los només en format telemàtic, vam recuperar el format presencial (bé, de fet format híbrid) i vam fer l'acte de lliurament al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, i enguany, quatre anys després, tornem al rovell de l'ou de Girona, en un nou emplaçament: El Centre d'El Foment de Girona.

Des de la sortida de la pandèmia, ja des de l'any passat, els fem en format híbrid i potenciem, sobretot, que els Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras es puguin seguir telemàticament en línia, a través de la retransmissió que fem per YouTube.

El lliurament dels Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras té dues parts, per una banda, el mateix lliurament dels premis, dels tres premis que donem, i, per una altra banda, com és tradicional en aquesta festa i per aquesta data, la presentació d'un llibre, "L'acolliment que volem", que seguirà alimentant la nodrida col·lecció de publicacions de l'entitat.

Pel que fa als premis, lliurarem el d'Innovació Social i el d'Emprenedoria Social a projectes que promouen la innovació i l'emprenedoria social, i també lliurarem el premi a la Corresponsabilitat Ciutadana, en reconeixement de la trajectòria i contribució d'una persona en la lluita i defensa dels drets de les persones amb discapacitat.

Tres premis i un llibre, i a l'acte de lliurament també hi haurà, roses a banda, alguna sorpresa més, i per això us animo a seguir-lo a través de la retransmissió que farem per YouTube.

Alone on Christmas Day. Minuts Musicals de Nadal

Els camins d'algunes cançons són, a vegades, tan inescrutables com els del Senyor...

L'any 1977 Mike Love i Ron Altbach van compondre la cançó "Alone on Christmas Day" per al grup del Love, els mítics The Beach Boys. El grup va gravar la cançó, que havia de formar part d'un disc nadalenc que finalment no es va publicar. Tot i no publicar-se, la cançó va circular en gravacions pirates.

L'any 2015 el grup francès Phoenix la va rescatar i en va fer una versió, juntament amb Bill Murray, per a l'especial nadalenc "A Very Murray Christmas".

Aleshores Mick Love la va recuperar i tornar a gravar, amb alguns retocs, però mantenint l'esperit dels The Beach Boys...

Venedor d'amor. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Venedor d'amor

                    a la meva muller

Venedor d'amor
porta joies fines:
la noia que vols
la noia que tries.

De tanta claror
que el mercat destria
per cada cançó
dónes una vida.

Quina vida dóns
quin' altra en voldries:
jo me l'he triada
moreneta i prima.

Moreneta i prima
que sembla un palmó-
si un altre la mira
li treu morenor.

Jo l'he demanada
que fos sols per mi.
L'he comprada esclava,
la vull fer lluir.

Venedor d'amor
porta joies fines,
la noia que vols
la noia que tries.

Joan Salvat-Papasseit

Ousmane Dembélé, el botxí del Barça de Xavi

Potser Xavi Hernández no és estrictament el pare futbolístic d'Ousmane Dembélé, però sí que és l'entrenador que el va recuperar futbolísticament quan ja estava sentenciat (amortitzat no ho ha estat mai) per al Barça, i desvaloritzat en el mercat.

Xavi va creure i confiar en ell i el jugador, irregular en el joc (en part també a causa de les lesions) i distant amb l'afició, va renéixer de les cendres i va tornar a brillar, com ho havia fet abans, en comptades ocasions.

La millora del seu rendiment i de les seves prestacions, lluny de servir per quedar-se al Barça, el van dur, aquesta temporada, al PSG, i ha estat ara, precisament en l'eliminatòria contra el Barça de Xavi, que Ousmane Dembélé ha tornat a brillar, creant perill, marcant gols i provocant un penal per acabar sentenciant el Barça.

Potser Xavi Hernández no és estrictament el pare futbolístic d'Ousmane Dembélé, però el francès se l'ha trobat en el camí i, com Èdip, l'ha matat futbolísticament. És clar que Xavi ja estava sentenciat, amb la seva dimissió diferida, però si hi havia un petit bri d'esperança que seguís la temporada vinent, abans-d'ahir aquest bri va marxar volant, fugint de Montjuïc (que més que la muntanya màgica és la muntanya tràgica) i allunyant-se del Camp Nou.

Tant que temíem Kylian Mbappé, i al final el botxí del Barça de Xavi, arbitratge a banda, va ser l'apàtic exblaugrana Ousmane Dembélé.

França: tan a prop, tan lluny

Temps era temps, i tampoc en fa tant, el francès era la nostra tercera llengua. És la que jo, per exemple, vaig començar a estudiar a l'antiga EGB (actual primària) a finals dels anys vuitanta i, de fet, a la meva escola el meu curs va ser l'últim en què s'oferia el francès sense competència: els del curs següent ja van tenir l'opció de triar entre anglès i francès.

Per a moltes generacions, el francès va ser la llengua estrangera de referència, naturalment per una qüestió de proximitat, però també per la seva fortalesa com a llengua de vehicular d'una cultura de referència.

M'hi va fer pensar l'entrevista que dies enrere li vaig fer, en el programa "Cançons que parlen" de Ràdio Sarrià, a la historiadora de l'art Raimonda Coll Bonet, gran defensora de l'estudi de les llengües, entre elles naturalment, també el francès, estudi que jo vaig abandonar quan vaig aterrar a l'institut...

Per a la Raimonda, com per tanta altra gent de la seva generació, França, amb la seva llengua i amb la seva cultura, era tot un altre món, en contrast amb el d'aquí, en ple franquisme. Tan a prop que era França (tan a prop com ara) i tan lluny que semblava (i efectivament estava) culturalment (i democràticament, per descomptat) d'aquella Espanya franquista i resclosida, autàrquica i religiosa fins a la medul·la.

M'explicava la Raimonda que de petita va tenir l'ocasió d'anar a França, de viure-hi algun temps, i el contrast que va viure i veure, superat el xoc inicial, amb el que fins aleshores havia vist i viscut, va ser tota una revelació, no divina sinó cultural.

No és estrany, doncs, que en la seva tria de cançons per a l'entrevista hi trobem cançons franceses, perquè en aquest cas, en aquell temps, l'aprenentatge del francès era, també, l'accés a la seva cultura i l'oportunitat d'una obertura de mires, d'unes mires que el règim franquista estrenyia. 

De tot això i molt més (del fons Emília Xargay, del fons de la Vil·la Romana, dels Amics del Museu d'Art, del seu pas, important, per l'Ajuntament de Sarrià de Ter, etc.) en parlem a l'entrevista, que us recomano que escolteu...

De menys a més

Així és com ha anat el primer equip de futbol del Barça aquesta temporada, de menys a més, marcant un punt d'inflexió, en positiu, l'anunci anticipat de la marxa de Xavi com a entrenador a final de temporada.

Aquesta dimissió en diferit, poc comprensible al seu moment, està donant els fruits esperats i des d'aleshores el joc i els resultats del Barça han anat de menys a més, des d'aleshores el Barça del Xavi "dimitit" no ha conegut la derrota.

La regularitat a la lliga està consolidant l'equip en la segona posició, encara lluny del Real Madrid, i havent superat el combatiu Girona FC, i el partit d'anada dels quarts de final de la Champions, plantant cara i dominant, per moments, al PSG, i responent amb futbol i gols els seus embats, han fet reviscolar els ànims i la il·lusió de la "culerada", que ja es veu a semifinals i somia amb una possible final...

A risc de caure com la lletera del conte, avui val més ser prudent, que no poruc, i tocar de peus a terra, que tot i el lleuger avantatge del partit d'anada, el de tornada d'avui serà un nou repte per aquest renascut equip de Xavi. El mínim exigible és que segueixi competint, que no defalleixi, encara que perdi; i naturalment la il·lusió és que guanyi o empati i es classifiqui per a les semifinals de la Champions...

I passi el que passi avui, després vindrà el torn de la lliga, amb l'enfrontament directe contra en Real Madrid: un partit que pot sentenciar definitivament la lliga, o que li pot posar un punt d'emoció si el Barça, aquest Barça ascendent, pot doblegar l'equip blanc.

De menys a més, així és com ha anat el primer equip de futbol del Barça aquesta temporada; tant de bo pugui mantenir aquesta dinàmica ascendent de jocs i resultats... Veurem fins quan pot mantenir aquesta dinàmica ascendent

En suport al meu "germà" canalla

Tinc un germà, un germà biològic, dos anys més gran que jo, el meu germà de tota la vida; i d'uns anys ençà tinc un altre "germà"...

Des que en Josep Campmajó i Caparrós va guanyar, l'any 2009, el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, que em tracta de "germanet"; a la dedicatòria del llibre ja en va deixar constància, d'aquest tracte familiar...

I el cert és que no va mal encaminat, ja que si bé és cert que no forma part de la nombrosa família Casero, sí que forma part d'una altra família, la també nombrosa, extensa i expansiva família del Casero.

I si un és el meu germà biològic, l'altre no el considero el meu germà bord, sinó el meu "germà" canalla.

La setmana passada el meu germà biològic se'n va anar a Suïssa, per temes de feina. Ens va passar una foto al grup de WhatsApp de la família i vaig estar a punt de preguntar-li si també estava encausat en el cas Tsunami...

Just aquells mateixos dies, el meu "germà" canalla va fer públic que està exiliat a Suïssa des de fa més de 20 setmanes, i és evident que ell no hi ha anat per feina ni per gust, sinó que hi ha anat exiliat per a protegir-se millor, i amb més garanties, davant l'acusació de terrorisme que li ha caigut, pel cas Tsunami Democràtic.

Aquesta acusació de terrorisme és un autèntic despropòsit, un grapeig barroer del concepte terrorisme que no només representa un insult (sinó directament una escopinada a la cara) a les víctimes del terrorisme, també obre (si prospera l'acusació) una perillosa via judicial per a criminalitzar la protesta, per a retallar els nostres drets. Perquè protestar és un dret, manifestar-se és un dret, no és terrorisme.

Perquè avui és ell, i tants altres, per la causa independentista, i demà pots ser tu, i tants altres, l'acusat de terrorista per a protestar en favor d'altres causes: el feminisme, les persones immigrades, els drets laborals, etc.

És per tot això que jo també he donat el meu suport al meu "germà" canalla adherint-me al manifest de suport, és per tot això que aquest vespre també seré a la plaça del Vi de Girona.

All Alone on Christmas. Minuts Musicals de Nadal

El Nadal de 1990 la pel·lícula "Sol a casa", dirigida per Chris Columbus i protagonitzada per Macaulay Culkin, va ser tot un èxit i aquest èxit es va traduir, com era d'esperar, amb una segona pel·lícula, "Sol a casa 2: Perdut a Nova York", estrenada abans de Nadal de 1992.

Mentre a la primera pel·lícula en Kevin, en nen protagonista interpretat per Macaulay Culkin, es quedava accidentalment sol a casa mentre la seva família viatjava a París per Nadal, a la segona aconsegueix arribar fins a l'aeroport, però  fruit d'una confusió en Kevin en comptes d'agafar l'avió a Miami, destí de les vacances de Nadal de la seva família, puja a un avió destí cap a Nova York.

En aquesta segona pel·lícula hi trobem la cançó "All Alone on Christmas", composta pel músic Steve Van Zandt i interpretada per la cantant Darlene Love amb els músics de "The E Street Band" (de la que Steve Van Zandt en forma part) i de "The Miami Horns". La cançó parla de la solitud de tanta gent per les festes de Nadal...

La saga cinematogràfica va seguir amb una tercera pel·lícula (1997) i quarta (2022), ja sense Macaulay Culkin, en ple declivi i crisi personal i professional...

Encara el port. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Encara el port

                    A Vicente Risco

Els gallarets en el vent de les veles.
Oh, l'avió qui les compta i les plega,
                                                        en fer-se fosc;
si el seu vol s'ha menjat l'alè dels gallarets
— ahir els cobricels de les estrelles
                                                        glasses
avui lasses que són
de la gràcia mofeta del llum groc i el llum verd —
senyoria del Port al capvespre vermell;
si la lluna no es veu;
si la barca no es queixa,
ran de l'angle més negre
i la cançó més blanca,
                                   italiana:

Qui somou la coberta i fa dolç l'acordió,
oh, amo del barco blau?—Un refrec de colors
                                           dels darrers gallarets...

Joan Salvat-Papasseit